El Rec Comtal

foto pou rec

Per C. Coll, coordinadora de la revista

Arran de la recerca de les últimes setmanes Què s’amaga sota el Zafra?, ens hem informat una mica de la història del Rec Comtal.

Qualsevol ciutat necessita aigua per poder subsistir i en el cas de Barcelona aquesta podia venir del Besós o del Llobregat, malgrat l’inconvenient de l’escassetat de cabal que tenen als estius com a rius mediterranis que són.

Els fundadors romans de la ciutat ja van veure que el relleu era més favorable a l’aprofitament de l’aigua provinent del Besós ja que des de Montcada el terreny presenta un descens progressiu cap a Barcelona. Així doncs, per abastir principalment les fonts i termes de Barcino es va construir un aqüeducte fins on ara hi ha la Casa de l’Ardiaca. El punt on s’agafava l’aigua coincidia amb el lloc on es troben els municipis de Barcelona, Santa Coloma i Montcada. Amb la caiguda de l’imperi romà, es va deixar de fer el manteniment de l’estructura, la qual es va anar deteriorant, de forma que al segle X l’aigua de la ciutat procedia básicament de pous.

A l’època medieval, a mesura que la ciutat necessitava més aigua es va construir el Rec o Sèquia Comtal al segle XI i, més endavant, al segle XIV es van aprofitar també mines d’aigua de Collserola. Pel que es sap el trajecte del Rec començava en una zona semblant a la de l’antic aqüeducte romà amb l’objectiu inicial de permetre el funcionament dels molins del Comte, d’aquí el seu nom, i seguia un traçat similar al de l’aqüeducte. Tanmateix, a banda dels molins fariners, s’utilitzava l’aigua per als conreus que hi havia abans d’entrar a la ciutat i també la feien servir diversos grups d’artesans com els tintorers i els adobadors de pells.

Fins a principis del segle XVIII, no es van produir canvis significatius. A partir d’aleshores però, amb el creixement de la població i l’inici de la industrialització es va fer necessari disposar d’una major aportació d’aigua. Per aquest motiu l’Ajuntament de Barcelona va construir un nou aqüeducte, el Baix de Montcada, que s’inaugurà el 1826. Vegeu el que en diu el blog El Rec Comtal d’Enric H. March justament del tros d’aqüeducte que afecta la zona de l’institut:

..., anant cap el Camp de l’Arpa, a la cruïlla de Provença amb Xifré, davant del Foment Martinenc, hi havia fins a finals del segle XX una edificació i un gran solar que servia de dipòsit de material de la Societat d’Aigües de Barcelona. Els veïns l’anomenàvem “les aigües” sense saber quin era l’origen d’aquest indret (ara és el pati d'una escola). En aquest punt arribaven subterràniament les aigües de Montcada.

L’any 1822 la fibla del Clot va ser substituïda per una presa directa des de les mines de Montcada. Un aqüeducte subterrani es dirigia pel subsòl cap el repartidor de Jesús (a l’illa dels actuals carrers d’Aragó, passeig de Gràcia, Consell de Cent, Pau Claris, prop d'on hi ha la Torre de les Aigües...

Malgrat tot problemes com la deficient conservació de l’antic Rec que podia perdre fins el 50% de l’aigua, la circumstància que l’aigua de Montcada tingués també altres propietaris i que la pressió de l’aigua fos insuficient, van incidir en el fet que, poc a poc, empreses privades entressin a subministrar aigua a diferents zones de la ciutat. Per solucionar en part les dificultats esmentades, a finals del segle XIX, i després de múltiples aturades i conflictes, l’Ajuntament de Barcelona va enllestir una nova galeria de conducció que rebé el nom d’aqüeducte Alt de Montcada.

D’altra banda, es va plantejar el problema de la potabilitat, especialment després de l’epidèmia de tifus que es va declarar el 1914 provocada per filtracions dels pous negres a l’aqüeducte Baix.

Mica en mica, es va passar a dependre de l’aigua procedent del Ter que distribuïa la SGBA (Societat General d’Aigïes de Barcelona). El 1965 l’aigua procedent de les deus de Montcada va deixar de fer-se servir per consum humà degut a la deficient qualitat de l’aigua i, finalment, el 1989 es van tancar els tres pous de Montcada doncs el cost de depurar i potabilitzar la seva aigua era massa alt.

I què és el que hi ha sota el replà de l’escala d’incendis que hi ha al pati.de l’institut? Doncs, com sabeu els que heu anat seguint la resolució del misteri, són restes de l’aqüeducte Baix de Montacada.

Fotografia: extreta del blog El Rec Comtal d'E. H. March

Maig 2017

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR