La percepció de la realitat

Publicat a Filosofia

 magritte
 Condició Humana de René Magritte

Per Ot Guitián, Bryan Nunes, Santiago Bernal i Guillem Grèvol; 1r BTX

Alguna vegada ens hem trobat davant la situació que en un partit del nostre equip preferit, ja sigui de futbol, de bàsquet, o de qualsevol esport, hi ha hagut alguna decisió arbitral que ha indignat l’afició d’un dels dos equips i ha satisfet la contrària. Els aficionats disgustats, creuen que l’àrbitre no ha vist bé el que ha passat i que ells en canvi sí que ho han fet, i que els que ells han vist és diferent del que l’àrbitre ha vist. Per l’altra banda, l’afició satisfeta està d’acord amb la decisió arbitral ja que segons ells, l’àrbitre ho ha vist bé. Aleshores, ens pot quedar el dubte de qui té raó, la primera afició, la segona, o l’àrbitre.

La percepció que han tingut tots tres punts de vista sobre una mateixa acció és diferent ja que tenen maneres de pensar diferents i interessos oposats en alguns casos. Això no treu que tots parteixen d’una mateixa realitat i que aquesta pot ser interpretada de diferents maneres. Les possibles percepcions sobre una mateixa realitat poden variar moltíssim, fins i tot entre els aficionats amb un mateix punt de vista, com també succeeix entre els jugadors protagonistes d'aquesta situació. Tots i cada un d’aquests punts de vista són diferents interpretacions correctes d’una mateixa realitat. I la realitat són tots aquets fets veritables i objectius. Però quan la distorsionem ja no és objectiva, llavors, deixa de ser la realitat. Això succeeix degut al nostre subconscient, que és la part de la nostra ment que s’encarrega de les emocions i dels records i que deforma aquesta realitat a causa de possibles records que hagin estat importants en la nostra vida i amb la intenció de satisfer les nostres emocions. Llavors, quan deformem la realitat, ho fem amb la intenció de modificar-la a voluntat o bé ho fem per satisfer el nostre subconscient?

Controlats per la tecnologia

Publicat a Filosofia

filo

Per Darius Mihai Caldara, Sahar Tariq, Berta Rossell; 1r BTX

«Utilitzar un mòbil no és gaire bo, i només s’hauria d’utilitzar en cas d’emergència» explica Johnny Depp, fent referència a la dependència constant que tenim de les tecnologies actuals. Així mateix, George Clooney expressa en una entrevista a la televisió que «preferiria sotmetre’s a un examen rectal a la televisió en directe a càrrec d’algun company amb sang freda, que tenir un compte a Facebook», referint-se al recent ús abusiu de les xarxes socials que fa que es perdin gran part de les nostres habilitats naturals de comunicació.

Des dels inicis dels temps, l’home ha utilitzat el seu coneixement per crear tecnologies que li asseguressin la supervivència al medi que l’envolta. Les noves tecnologies, relacionades amb el nostre entorn, estan agilitzant, optimitzant i perfeccionant algunes activitats que realitzem en el nostre dia a dia, per tal que sigui més fàcil, per a nosaltres, adaptar-nos a una era digital que ens sobrepassa. Així i tot, cada vegada hi ha més màquines que fan la feina i creen altres màquines que també faran la feina. Per tant, el mecanisme tecnològic està arribant a substituir el mecanisme biològic?

La cara i la creu de la memòria muscular en els músics

Publicat a Recerca

posture lesion

Per Eloi Corral Clarella, 3r ESO

1. INTRODUCCIÓ

M’agrada i m’interessa molt el món de la música, amb 5 anys vaig començar a estudiar-ne, després d’un temps em vaig decidir a tocar el piano, i des de llavors m’agrada molt tocar i escoltar música. 

L’ús d’un instrument requereix molta tècnica i hores de dedicació repetint un mateix passatge per exercitar la memòria muscular, sense oblidar que la pràctica musical desenvolupa i exigeix fins a 7 tipus de memòria, (muscular, auditiva, visual, nominal, rítmica, analítica i emocional). La repetició necessària per executar amb agilitat una peça, però es pot capgirar en greus problemes sinó s’acompanya d’una correcta postura i una bona tècnica.

Aquesta recerca aborda la memòria muscular a partir de la consulta teòrica sobre el concepte, de les lesions i testimonis de lesionats i fisioteraperutes, així com de l’obtenció de dades de 50 alumnes que estudien música (institut i escola de Música) i de l’entrevista a la meva professora de Música.

L'adolescència

Publicat a No t'ho perdis

adoles

Per Ona Arnau, 1r ESO

L’adolescència, he pensat en aquest tema perquè ja estic en aquesta etapa però no sé ni per on començar...
L’adolescència és un període que arriba tard o d’hora a les nostres vides i que forma part de nosaltres durant molt de temps. Està classificada de la següent manera segons la pàgina web d’Adolescents.cat:

Pre-adolescència (edats aproximades 10-11 anys):
És l'etapa final de la infantesa, on els primers conflictes adolescents comencen a aparèixer. Comença la preocupació pel tema físic, et comencen a molar les primeres noies/nois, i comences a tenir un cercle d’amistats molt marcat i molt important per a tu.

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR