Vaig veure'l per primera vegada el dia 9 de gener. Tenia la visita mèdica anual. Vaig entrar al despatx una mica nerviós, però després de parlar una estona amb el metge i de diverses proves em vaig calmar. Allà fou quan el vaig conèixer. El metge em va dir que es deia C***** i els meus pares em van prohibir dir el seu nom a ningú. No era molt amigable, de fet no li queia bé i tant se'm valia, ja que a mi ell tampoc em semblava simpàtic. El metge em va explicar que, a partir d'aquell dia, ell estaria amb mi per un temps indeterminat. Després d'allò vaig haver d'anar més sovint a l'hospital i tot va anar a pitjor. Sentia els meus pares plorar a la nit, quan el dolor no em deixava dormir. Era de vegades insuportable, el dolor, i cada dia em sentia més feble. El meu nou amic continuava amb mi, cada matí, tarda, vespre i, per descomptat, a les nits. Ell em va ensenyar noves paraules que em serien útils per insultar el dolor. Abans jo jugava a futbol, ja no podia, les cames eren com gelatina, estava tot el dia al llit, amb agulles a les venes. Sovint em visitaven els tiets i avis, em llegien un conte o em parlaven del temps i de com cada dia feia menys fred. Jo no ho notava, no hauria pogut. La porta de casa era prohibida, un lloc llunyà. Un dia mon pare va decidir tallar-me el cabell. Molt. I ja no va créixer.

-Perquè C***** encara té cabell i jo no?- li preguntava cada nit al meu gosset. Ell entrava furtivament a l'habitació, s'arraulia al meu costat i em feia companyia.

Per Ona Arnau, 1r ESO

El dia de la sortida vam marxar de l'institut només arribar, a les 8:00h del matí. Vam agafar el metro de la línia L2 fins la parada de la Pau i vam fer transbord a la L4 fins Poblenou. Després vam caminar una estona fins el Complex Esportiu. Un cop ja estàvem allà ens vam canviar, ja que disposàvem de vestidors per posar-nos roba esportiva, i vam començar les proves  amb els grups classe.

Vam fer quatre proves: salt de llargada, llançament de pes, relleus i tanques.

Per Guzmán Fernández, 1 ESO

Ahora que se van acercando las vacaciones de verano os informamos de un juego muy chulo, “Nintendo labo”. Se trata de un juego que incluye construcciones de cartón. Es necesario comprar la nintendo switch, porque sino no funcionaria el “toy-con”, es decir la construcción. Para jugar hace falta disponer de los “joy-con” que son los mandos de la consola, y la pantalla, que es donde se envía la información que transmiten los mandos. Por ahora solo hay dos kits: el variado, en el que hay cinco “toy-con”, o sea cinco construcciones posibles, y el del robot, en el que solo viene el robot pero el juego dura más y es más entretenido.

En mi opinión el mejor kit es el del robot.

Si queréis ver el vídeo informativo solo tenéis que pulsar aquí. 

Maig 2018