Recerca sobre els refugiats

sabri web
Per Marta Camacho i Ailyn Romero , 1r ESO 
 
Hem entrevistat a l'alumne de 2n de batxillerat Sabri Blaybel sobre el seu treball de recerca,“La guerra de Síria i els seus refugiats”. Investigació de gran actualitat i que ens ha semblat molt interessant. Publiquem fotos d'alguns dels plafons que acompanyen l'exposició dedicada a aquesta recerca. 
 
Zafra News: Com va ser que et vas interessar pel tema dels refugiats?
Sabri Blaybel: Des que havia començat la problemàtica amb la guerra m’havia cridat bastant l’atenció i quan ens van dir que havíem de triar un tema pel treball de recerca, vaig saber que aquest era el tema que volia investigar.
 
ZN: De quina forma et vas organitzar per fer el teu treball?
SB: Al principi estava nerviós i preocupat perquè era el primer cop que fèiem un treball de tanta importància. Ell meu tutor i un ajut extern de la Universitat de Barcelona (UB) em van ajudar a organitzar el treball i tot va anar bé.
 
ZN: Quin ajut era el de la UB?
SB: El de la Recerca de la Pau. 
 
ZN: Què és el que més t’ha costat?
SB: L’organització i començar el treball, no sabia com començar. També em vaig trobar amb la dificultat de fer l’audiovisual, vaig tenir complicacions a l’hora d’utilitzar els programes per editar els vídeos.
 
ZN: Com vas fer-ho per aconseguir entrevistar a diverses persones?
SB: Tinc una part de la família al Líban, vaig parlar amb ells i els vaig preguntar si coneixien a gent refugiada. El marit de la meva tieta treballa amb refugiats i és el que em va ajudar a tenir el primer contacte amb ells. A partir de la primera família, em van ajudar a trobar-ne altres, fins a cinc famílies. També vaig fer dues entrevistes a dos familiars de refugiats d’un camp improvisat que vaig trobar quan anava cap al poble de la meva família materna.web liban ref
 
ZN: Et va acompanyar la teva família?
SB: Vaig viatjar sol, la família em va acollir i la meva cosina em va ajudar perquè jo no controlo molt el libanès, em va ajudar a gravar, a saber-me moure per la ciutat.
 
ZN: A mesura que obtenies informació, quins aspectes són els que més et van sorprendre?
SB: La falta d’empatia, la vulneració dels drets humans, la poca ajuda internacional i les grans mentides que s’expliquen en els mitjans de comunicació occidentals. Em va impactar bastant perquè el que veia aquí a la TV, un cop vaig anar allà, vaig parlar amb les famílies i vaig veure realment el què passava doncs em vaig adonar que no coincidia amb el que ens estaven explicant aquí. Això va fer canviar la meva visió dels mitjans de comunicació.
 
ZN: Penses que els mitjans estan manipulats?
SB: Sí, completament. He pogut veure que els mitjans es mouen per interessos econòmics, expliquen el que els convé i si volen es poden inventar coses per reforçar els seus arguments.
 
ZN: Això ho fas extensiu a tots els diaris, TV...?
SB: No, a la CNN tota la informació que vaig veure era coherent amb el estava passant allà. Però altres tipus Antena 3, Telecinco.... no són fiables.
 
ZN: Quines són les principals conclusions que has pogut treure?
SB: Una és que els refugiats necessiten molta ajuda externa, ajut psicològic i les coses bàsiques tipus alimentació, llum, aigua, un habitatge digne. També he pogut percebre que a la societat libanesa, els refugiats viuen apartats als suburbis i són vistos com a inferiors. He vist que hi ha molta competitivitat laboral perquè els refugiats són mà d’obra barata, competeixen amb els libanesos i hi ha un conflicte per la feina. També he vist que les cases estaven a mig fer o eren força antigues.
He observat que l’ajut internacional és quasi nul i les ONG tampoc ajuden tant als refugiats. A les entrevistes els preguntava quines aportacions externes tenien i em deien que uns seixanta euros al mes per una família de quatre persones; no tenien cobertura sanitària de cap mena i el servei mèdic al Líban és privat, és bastant car i no s’ho poden permetre.poster refu web
 
ZN: A partir de la teva investigació has pogut saber com és que no fugen cap a l’Aràbia Saudí que és un país musulmà i amb recursos econòmics?
SB: No ho vaig preguntar. Potser ara amb en Trump als USA hi hagi canvis, però fins ara els USA, Gran Bretanya, França, Aràbia Saudí tenen interessos econòmics comuns. Aràbia Saudí no vol els refugiats que venen de Síria perquè Síria està recolzada per Rússia, Iran i països que Aràbia Saudí té a la llista negra. Parlant amb ells vaig veure que els sirians i els libanesos tenen una mala opinió d’Aràbia Saudí perquè financen Estat Islàmic.
 
ZN: Què és el que t’ha aportat a nivell personal, haver fet aquest treball de recerca?
SB: Saber valorar el que tenim aquí, perquè al poder veure la misèria en que viuen, el seu dia a dia, el sofriment que pateixen he pogut observar que vivim d’una manera que no valorem pensem que ens falten coses, som miserables i no mirem el que els passa als altres. Crec que m’ha ajudat a valorar el que tinc, tenir més autocrítica, no deixar-me guiar pel que digui la gent sinó valorar tu mateix el que creus que és millor. També saber comparar les informacions que et dóna la gent i crec que m’ha fet una mica més madur com a persona.
 
ZN: Com ha estat que el teu treball ha format part d’una exposició?
SB: A principi de curs va venir una noia de la Fundació Solidaritat UB, ens va explicar què feien i ens va dir que els qui fèiem un treball de recerca amb alguna temàtica d’humanitats que parléssim amb ella i veuria què podia fer per ajudar-nos. Així ho vaig fer i un cop acabat li vaig ensenyar l’audiovisual i tot el treball, li va agradar i van decidir fer una exposició per transmetre al màxim nombre de persones el patiment i sofriment dels refugiats.
 
ZN: Voldries afegir alguna cosa que no t’haguem preguntat?
SB: Volia dir que al principi no tenia planejat anar un mes al Líban per documentar el treball. Sabia que volia fer-lo relacionat amb els refugiats però no de quina manera, volia que fos original, no només informar de forma convencional. Vaig passar dues setmanes pensant què podia fer, els tutors em van proposar moltes idees, com, per exemple, fer un seguiment periodístic de les notícies i contrastar diferents mitjans,... Més que res el que vull dir és que cal començar el TR el més ràpid que puguis perquè a mi se’m va tirar el temps a sobre i va ser bastant cansat, sort del suport de la família.
 
Febrer 2017
 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR