Entrevista a Pere Renom

Per Equip de redacció. Curs 2012-13.

pere_renom_10

En Pere Renom, reporter del programa televisu QUÈQUICOM, va fer unes conferències a l'institut amb motiu de la celebració de setmana de la ciència. L'equip de redacció de la revista va tenir l'ocasió de mantenir una interessant conversa amb ell. Si voleu conèxier una mica més de prop el persontage i si teniu interès en el món de la ciència, no deixeu de llegir l'entrevista, us aportarà informació valuosa.

Zafra News: Sabem que vas estudiar biologia, què és el que et va atraure d’aquest camp?
Pere Renom: Des que tinc records, que deia que volia estudiar la carrera dels animals, sempre explico aquesta història però és la veritat, Tinc fotos de molt petit al zoo, o a parcs d’animals, davant de mandrils,… M’encantaven els animals i, ara, tinc un nebot que és igual que jo quan era petit, estava boig pels animals. A les excursions sempre en recollia; a casa vaig tenir de tot: granotes, peixos, periquitos, feia col•lecció de conquilles, de fòssils, i sempre deia “Vull estudiar la carrera dels animals”. Un dia, quan feia 4rt de primària una professora em va dir que la carrera es deia biologia i això és el que vaig estudiar, ha estat una elecció vocacional.  
 
 
ZN: Et vas especialitzar en algun àrea concreta?
PR:Sí, certament la vida ens marca molt. No sé vosaltres on aneu de vacances, o què feu els caps de setmana, però jo soc de Badalona, que està al costat del mar, i hi anava molt amb els meus pares. En segon lloc, els meus pares eren molt aficionats a anar a la Costa Brava a l’estiu, a Calella de Palafrugell i allà feia immersió, nedava, recollia crancs,... Tot això va fer que m’estimés molt el mar, a més a més, vaig navegar molt perquè el meu pare navegava, de tal manera que a l’estudiar em vaig declinar per l’especialitat de biologia marina.

ZN: Ens pots explicar què és l’oceanologia?
PR: És l’estudi dels oceans, inclou biologia marina, gestions de pesca, geologia marina. És una visió àmplia dels oceans.
oceans 
 ZN: Quina evolució presenten els oceans en relació a 50 anys enrera?
PR: El més destacable són dues coses, les dues negatives. Una és un augment molt important de la pressió pesquera, som molts més humans per alimentar, hi ha molts més pescadors pescant i les embacacions d’avui dia tenen molta més capacitat d’extracció. Per tant, d’una banda, major pressió pesquera i com a conseqüència s’esgoten els recursos de pesca, i d’altra banda, un augment molt important de la contaminació. Com que tot el que contaminem va als rius i dels rius va al mar, els mars acaben essent unes piscines on es va acumulant tota la porqueria que generem, no només l’orgànica sinó la química procedent de totes les indústries. És a dir, malauradament el mar està molt més contaminat i té molt menys peixos que fa 50 anys.
 
 
ZN: I ens hi banyem….
PR: Siguem una mica positius també. Els darrers 10 o 15 anys amb la implantació de les xarxes de sanejament i de totes les plantes de depuració ha millorat molt la qualitat de l’aigua del Mediterrani, s’ha notat. El que passa és que l’esgotament dels recursos pesquers continua essent un gran problema, en els propers anys menjarem molt menys peix perquè n’hi haurà menys.

ZN: Quins són els principals factors que influeixen negativament en la diversitat biològica dels oceans?
PR: Els dos problemes que he senyalat: augment de la pressió pesquera i augment de la contaminació són dues pertorbacions molt important als oceans. Què passa? Que les espècies que s’adapten més fácilment a aquestes pertorbacions són les que més es reprodueixen i les que són més sensibles són les que es moren i desapareixen. Per tant, el que estem fent és seleccionar les més resistents i la resta les estem eliminant. Com que n’hi ha molt poques de resistents, estem empobrint la quantitat de bitxos que hi ha al mar. Per exemple, avui dia hi ha molts gavians perquè s’alimenten dels abocadors d’escombraries, s’han adaptat molt bé a la nostra presència. Els animals que s’adapten a nosaltres augmenten molt, en detriment de molts altres animals d’altres espècies que no s’adapten, o sigui que estem fent guanyar als més resistents i això empobreix la biodiversitat. 

ZN: Hi ha alguna cosa que poguem fer com a individus per millorar la salut dels oceans?
PR: Per exemple un consell seria tenir en compte el consum de tonyina, hauríem de reduir-lo al màxim possible; vosaltres, suposo que mengeu entrepans de tonyina... no us dic de no menjar-ne gens, em refereixo a menjar-ne un cop cada quinze dies, o un cop al mes, molt millor. Perquè si no mengem tonyina, no se’n comprarà, ni se’n pescarà tanta, i preservarem la quantitat de tonyines, que és un peix avui dia molt amenaçat.
tuna
 

Hi ha campanyes molt actives actualment en aquesta línea. Una altra cosa que podem fer és ser conscients que tot el que tirem al WC  o que llencem a les escombraries, d’alguna manera anirà a parar al mar. Si no consumim tant, no generarem tants residus, i estarem ajudant a no embrutar el mar.


ZN: Què aconsellaries als que vulguin dedicar-se al camp de l’oceanologia?
PR: Com tot avui dia està complicat. Quan jo vaig estudiar oceanologia no hi havia tanta crisi, tot i així, tothom em deia: “Això no té sortida…”.I els meus pares em deien: “Estudia alguna cosa que tingui sortida... com la química, com...” Però jo crec que, si realment hi ha una vocació molt marcada, i  es fa amb ganes, te n’acabes sortint, per tant, a qui vulgui estudiar oceanologia, jo li diria que s’asseguri que li agrada molt, i que sigui perseverant. 
 
 
ZN: Com vas arribar al programa de divulgació “QUÈQUICOM” de la TV?
PR: Va ser una d’aquestes casualitats que passen a la vida a vegades. Em dedicava a la recerca al centre d’estudis avançats de Blanes i un amic va anar a un “càsting”, volien un perfil de persona que se li donés bé la TV, comunicar, però també que vingués del món de la ciència i es presentava gent molt diversa. Jo també vaig anar a fer la prova i em van agafar.
 
 
ZN: Quan fas els programes, no tens por?
PR: No, alguns moments puc estar més o menys preocupat si veig que la persona que estem entrevistant no s’acaba d’explicar bé, o si veig que anem tard, o si ve mal temps… però por diria que només una vegada vaig passar por, el dia que vaig saltar amb paracaigudes. 
 
 
ZN: Podries explicar-nos alguna situació curiosa en la que t’hagis trobat preparant el programa?
PR: La gràcia d’aquest programa és que tenim un mes per preparar un tema i el mes següent un altre, i un altre, i un altre,… i no parem, això és molt estimulant, estic tot el dia estudiant, com vosaltres. Ara, acabo de fer un programa sobre l’atzar i la probabilitat, ara ve la loteria de Nadal i parlem de si tenim més o menys probabilitats que ens toqui,… El següent tema que estic preparant es titula “Detectius de les paraules” i tracta de persones que estudien els llibres antics i l’escriptura poden reconstruir qui era l’autor, de quin origen, quina era la seva llengua natal, on es va imprimir un determinat llibre,.. Porto uns setanta temes preparats, és a dir, uns setanta mesos fent reportatges i, clar, durant aquest temps m’he trobat de tot: he hagut de saltar amb paracaigudes, de fer submarinisme sota el gel, de muntar a cavall, de viatjar amb un globus, m’he trobat en situacions molt diverses.
 
 
ZN: Quins plans de futur tens?
PR: De moment m’agradaria seguir fent això perquè m’agrada molt aquesta feina, tot i que no descarto algun dia canviar perquè també és estimulant fer altres coses. M’agrada molt escriure, per tant, potser algun dia em dedico a la comunicació científica en medi escrit, en revistes i diaris. Potser treballar en un altre país per practicar altres llengües, a la BBC, per exemple, seria fantàstic, seria un somni.
 
 
ZN: Ens pots aconsellar algun llibre o lloc web de divulgació de ciència?
PR: A la nostra web tenim penjats tots els programes que hem fet i també tenim enllaços a altres webs. Hi ha una revista que està molt bé en francès que es diu “La Hulotte”, que en castellà s’ha traduït per “El cárabo”. És una revista naturalista que està molt ben feta, hi expliquen moltes coses, hi ha moltes anècdotes: com interpretar petjades, com veure ous, o la diferència entre un pi i una pícia, o fruits, bolets, paràsits… per naturalisme és fantàstica. Per coses més científiques hi ha una revista que es diu “Mètode”, és de la universitat de València, està en català i està molt ben feta, surt cada dos o tres mesos. Tracten temes de tot tipus, hi ha entrevistes a científics, biografies, molta bibliografia, sempre hi ha un apartat on es comenten els nous llibres de divulgació científica que van sortint.
Després hi ha un recurs que està molt bé i amb el qual practicareu anglès que es diu “TED Talks”. Són xerrades públiques que fan a Berkeley a Califòrnia, persones influents a nivell intel•lectual de tot el món que destaquen en un tema. Duren uns 20 minuts i les pengen íntegres a la web dels “TED Talks”; apareixen organitzades per temes: psicologia, neurociència, biologia, física... És un gran prestigi participar a les “TED Talks”, i els convidats s’ho preparen molt bé, toquen temes transversals, és un plaer escoltar-les, val la pena.
De webs, la de la BBC que té molts enllaços, hi ha un programa de ciència que també està en xarxa i que és l’equivalent al QUÈQUICOM a França que es diu “C’est pas sorcier”, que vol dir no és pas bruixeria i ensenyen que tot té base científica. Després n’hi ha un que que es diu “Matière grise” a Bègica, en el que parlen de tot, és un programa de comunicació científica. A la meva web, pererenom.com, tinc un apartat on recomano webs, hi ha enllaços a associacions, a planes de comunicació científica…

ZN: Voldries afegir alguna cosa que no t’haguem preguntat?
PR: Us voldria recomanar que identifiqueu bé què és el que us agrada i que feu el que feu, feu-ho realment amb tot el cor, segur que us sortirà bé!

Des de la revista donem novament les gràcies a Pere per el temps que ens ha dedicat i la interessant informació que ens ha aportat.

No deixeu de consutar els múltiples enllaços, veureu com us passa l’estona volant.

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR