Estada a Canadà

emma v

Per Emma Alfonso i Gemma Lorca, 2n ESO

Hem pogut entrevistar per skype l'Emma Valdés que va guanyar una beca i aquest curs està fent primer de batxillerat a Kelowna, Canadà.
No us perdeu tots els detalls!!!
Zafra News: Com estàs?
Emma Valdés: Bé.

ZN: Com va l’anglès? Els pots entendre?
EV: A Barcelona no parlava anglès. Aquí ara ja en parlo, ja he perdut la vergonya i començaré a millorar suposo. El que sí que he millorat molt és en entendre’ls evidentment perquè tot el dia els sents.
 
ZN: Com ha estat que has anat a Kelowna?
EV: No ho triàvem nosaltres, els de la Fundació ens assignaven un lloc, només triàvem entre Canadà i Estats Units.
 
ZN: Què són les beques Fundació Amancio Ortega?
EV: Són unes beques que pots demanar per estudiar primer de batxillerat a Canadà o Estats Units completament gratis, t’ho paguen tot. Tenen en compte les teves notes i la teva renta familiar i per seleccionar la gent et fan una prova escrita d’anglès, que la passen un terç dels que es presenten, una prova oral també d’anglès i després unes preguntes de personalitat.
 
ZN: Com te’n vas assabentar que en podies sol·licitar una?
EV: Perquè la Mariona Queralt que ara fa segon de batxillerat en va guanyar una en l'edició anterior i va sortir a la web del Zafra, així me’n vaig enterar.
 
ZN: Quins requisists s’han de tenir per poder-ne demanar?
EV: Els requisits de notes quan la vaig demanar eren com a mínim un set de mitjana de tercer de l’ESO i un vuit de mitjana d’anglès també de tercer.
 
ZN: A banda d’estudiar anglès a l’institut, també en feies com a extraescolar?
EV: Feia una mena d’extraescolar amb en Carles Serra, el professor d’anglès, per preparar-nos per treure’ns el First.
 
ZN: Quant temps fa que ets a Kelowna?kelowna
EV: Tres mesos.
 
ZN: Vas anar sola o vas viatjar amb alguna altra persona?
EV: Vam viatjar tots els becats fins Amsterdam, allà ens dividíem molt segons la destinació però sempre acompanyada.
 
ZN: Hi ha algun detall que ens puguis explicar referent al viatge?
EV: Mai havia volat i no vaig poder dormir gens perquè estava súper nerviosa
 
ZN:Tens alguna altra persona del nostre país aprop?
EV: A l’institut hi ha bastants internacionals que som d’Espanya, crec que cinc i després hi ha mexicans.
 
ZN: Amb qui vius?
EV: Visc amb una família, aquí és molt normal acollir un estudiant internacional, molts professors tenen un internacional a casa. La meva família són una mare i tres filles.
 
ZN: Com és casa teva?
EV: Hi ha altres joves? Les tres filles, una té un any més una un menys i una té 10 anys. La casa és força gran, aquí no tenen edificis de pisos, encara que és una ciutat, és molt estrany, té dues plantes i és la primera vegada en la meva vida que no comparteixo habitació.
 
ZN: Has de col·laborar fent alguna cosa?
EV: Sí, ajudo a la neteja de la casa io tot això, si haig de fer de cangur, doncs ho faig.
 
ZN: Com són els àpats? 
EV: Els àpats són la cosa més estranya amb la que m’he trobat. Esmorzen però no molt, després si no és dia de cole, no dino i sopo a les cinc de la tarda, és molt estrany. Clar després a les vuit tinc gana perquè encara no he anat a dormir, ells van a dormir a les nou, són horaris estranys.
 
ZN: Vau celebrar el Thanksgiving?
EV: Sí, es celebra un mes abans que als Estats Units, o sigui que ja fa un temps que el vam celebrar. No vam anar a classe i per sopar van venir amigues de la família. Abans de sopar ens havíem d'agafar de les mans i dir una cosa per la qual estavem agraïts.
 
ZN: Com és el teu barri i Kelowna en general?
EV: El barri està molt orientat a les famílies, perquè hi ha parcs i hi ha tot de casetes unifamiliars, cada una amb un terreny molt gran. Crec que Kelowna té una superfície dues vegades la de Barcelona però només una novena part dels habitants. És molt gran, són tot cases i camp, potser al downtown hi hagi edificis. A la vora del llac hi ha el downtown, allà hi ha botigues i crec que hi ha edificis.
 
ZN: Com et desplaces per anar d’un lloc a l’altre?
EV: En cotxe, es necessita el cotxe per anar a tot arreu.
 
ZN: Tens cotxe?
EV: Noooo, no tinc permís de conduir, ni tinc l’edat per tenir-ne i tampoc estaria permès perquè sóc estrangera. La germana gran sí que condueix i la mare també, són dos cotxes.
 
ZN: Què és el que més et va costar els primers dies?
EV: Parlar amb la família i dir el que necessitava, sóc molt tímida i a sobre vaig arribar súper canasada.
 
ZN: Com és un dia habitual feiner per a tu? Què fas?
EV: Em desperto a les 6:45, l’escola comença a les 9:00. Ara només estic fent quatre assignatures perquè són semestrals, cada dia faig només dues matèries, no sis com a Barcelona. Cada classe dura dues hores i cinquanta minuts, són classes llargues amb un petit descans de deu minuts entremig. Entre les dues assignatures tenim el lunch break que és quan dinem. Després me’n vaig a casa, em venen a buscar en cotxe, aproximadament a un quart de quatre, s’apropfita molt bé el dia.
 
ZN: Per començar les classes a les nou, et lleves molt aviat, no?
EV: Sí, es que les altres dues germanes i la mare han de preparar-se i tarden moltíssim per maquillar-se....
 
ZN: Quin és el nom de la teva escola?
EV: RSS que és Rutland Senior Secondary i està a uns deu o quinze minuts de casa en cotxe.
 
ZN: Quants anys dura l’equivalent al Batxillerat a Canadà?
EV: No fan batxillerat, sinó que seria l’equivalent aquí dels graus onze i dotze. El que tenen és l’educació secundària que són quatre anys, que seria de tercer d’ESO a segon de batxillerat. És obligatori, no és com a Barcelona que el batxillerat es pot fer o no, a Canadà és obligatori.
 
ZN: Has pogut triar matèries?
EV: Sí. Aquest semestre estic fent anglès, física, mates i biologia. Al segon semestre faré: programació, bàsquet, psicologia i química.
 
ZN: Bàsquet és una assignatura?
EV: Sí, així no haig de fer educació física. Tenen assignatures molt curioses, una és football, també hi ha dansa...
 
ZN: A Kelowna la gent fa extraescolars?
EV: Aquí tot es fa al voltant de l’institut. Si fas extraescolars és a l’institut i és bàsicament esport, o si estàs al cor, o si toques un instrument. No es fa fora, sinó que tot es fa dins de l’institut.
 
ZN: Hi ha altres estrangers com tu a la teva classe?
EV: Cada classe la tinc diferent perquè com pots triar les assignatures quasi mai coincidim dues vegades amb la mateixa persona, però sí. A anglès no, perquè la gent que ve de fora s’agafa anglès com a llengua secundària que és més fàcil, però els de la beca em van demanar que escollís l’anglès que fan els canadencs i per això estic fent l’anglès normal i sí que sóc l’unica estrangera en aquest grup.
 
ZN: És molt difícil l’anglès que fan els canadencs?
EV: No, no és difícil, el que passa és que ara hem d’escriure poesia. Per sort, ens deixen que sigui lliure, no ha de rimar i això facilita molt les coses.
 
ZN: Com són els companys canadencs?
EV: Molt educats,. En altres aspectes no difereix tan d’un institut de Barcelona, o sigui hi ha de tot, veus els que van de rockeros...És com un institut de pel·lícula una miqueta, cadascú va amb qui vol.
 
ZN: Cadascú va a la seva bola?
EV: A nivell de classe, sí que hi ha més unió entre els alumnes però després a fora ja estàs amb qui vols, no tens perquè ser amic d’ells.
 
ZN: És molt gran l’institut? Quants alumnes hi ha?
EV: Al voltant de 1.500 alumnes.
 
ZN: Què és el que trobes més diferent a l’escola?
EV: El fet de triar, pots triar-ho absolutament tot. Les úniques matèries obligatòries són l’anglès i no sé si les mates, però pel que fa a la resta pots triar el que et vingui de gust i això va bé perquè, per exemple, si no ets un bon estudiant et tries les que no has d’estudiar, et tries les de taller, esport... Això està molt bé.
 
ZN: I els caps de setmana què sols fer?
EV: Aquests últims he estat reclosa perquè estem decorant la casa amb les coses de Nadal que es celebra moltíssim, però normalment el dissabte tinc bàsquet perquè tinc com un entrenador personal o quedo amb els amics al centre comercial, molt normalet tot.
 
ZN: Explica’ns algunes coses que hagis trobat curioses.
EV: El que he dit abans dels àpats em va sobtar molt. També una cosa que no m’esperava és que la gent d’aquí tenen l’anglès com l’eix del món. Els internacionals que venim aquí hem de parlar anglès evidentment, però esperen que, si ells viatgen a un altre lloc, els parlin en anglès i són molt egocèntrics en aquest sentit, però són gent molt amable, sempre estan demanant perdó i donant gràcies per absolutament tot. Després se’n van a dormir súper d’hora, a les nou o les deu. Jo no puc anar a dormir a aquestes hores, normalment em quedo al llit desperta i quan són les onze caic.
 
ZN: Què és el que més enyores?
EV: El menjar, la família i els amics.
 gp emma v
ZN: Si tornessis a repetir l’experiència, què faries diferent?
EV: Començar a parlar abans perquè és una tonteria tenir vergonya per no saber parlar bé l’anglès si justament hi vas per parlar anglès.
 
ZN: Ara per ara, quin consell donaries a altres nois o noies que obtinguin una beca F. Ortega?
EV: Primer que quan estiguin aquí que no tinguin vergonya de res perquè la gent és súper maca i si no dius una cosa bé, la pots tornar a repetir. Després si estan demanant ara la beca, que no tinguin por perquè és un procés molt llarg, t’estressa moltíssim però és millor portar-ho amb calma
 
ZN: Globalment, fins ara com valores l’estada?
EV: No la canviaria per res.

Novembre 2016

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR