Què en penses?

Entrevistem Rita Quesada

rit

Per Miranda Sánchez, 2n ESO; Duna Galup, Xènia Gatius, Emma Buisan, 1r ESO

No us perdeu l'entrevista exclusiva que ens ha concedit la Dra. en Biologia, Rita Quesada, exalumna i cantant durant les seus anys a l'institut del grup de rock "The Rita's". Us animarà en el vostre dia a dia.
 
Zafra News: Què consideres important en relació als estudis abans d’anar a la universitat?
Rita Quesada: Potser la constància, és a dir, el no rendir-te, perseguir el que vols. El meu pare sempre em deia: El que sigue, la consigue. Que vindria a ser que si persisteixes, acabes aconseguint el que et proposes.
 
ZN: Com vas decidir el que estudiaries a la universitat?
RQ: Em va costar una mica de decidir. Sabia que no faria lletres perquè les llengües no em motivaven tant, tenia més interès per les ciències. Amb l’ajut del professorat i veient el que m’agradava del que estudiava i també els camps nous que hi havia, vaig inclinar-me per biotecnologia. Al final em van faltar dues dècimes per entrar i vaig triar biologia.

ZN: Vas trobar que hi havia molt canvi entre l’institut i la Universitat?
RQ: Una mica, però si estàs acostumat a treballar te’n surts bé. Et trobes que tota la gent és nova, no coneixes a ningú, has de fer noves amistats, però t’ho passes molt bé. És important saber-se organitzar i estar acostumat a treballar pel teu compte. Si a l’institut vas bé no tens problemes, ara si sempre vas molt just et trobaràs que tot se’t fa una muntanya.

Entrevista a Jordi de Manuel

jdm

Per equip de redacció

Amb motiu de la celebració de la Setmana de la Ciència ha vingut a l'institut el professor i escriptor Jordi de Manuel. Després de la conferència per a l'alumnat de batxillerat, ha estat tan amable de concedir una breu entrevista a l'equip de redacció de la revista.

Zafra News: Has publicat molts llibres de novel•la negra i ciència ficció, però en canvi ets professor de ciències. És obvi que tens una passió per les lletres però en canvi vas triar ciències en comptes de lletres, per què?

Jordi de Manuel: Això m'ho pregunten molt a conferències o quan vaig a presentar un llibre, i jo contesto – i per què no? -. Hi ha una paraula que és científic-lletraferit, les persones lletraferides són aquelles que ens ha agradat sempre llegir. Penso que ja és hora que trequem aquesta barrera artificial entre ciències i lletres. A vosaltres a finals de 3r us faran triar entre ciències i lletres, quan en realitat hauria de ser una mica de tot ja que el coneixement i la cultura són un, encara que amb dues manifestacions. Amb la llei Wert desapareixen moltes competències comunes a ciències i lletres i les ciències del món contemporani per a tots els alumnes de batxillerat

Investigadores a l'Exporecerca

exporec berta

Per Paula Fernández, Helen Kvirikashvili, Bea Rodríguez, Miranda Sánchez, 1r ESO

Amb motiu de la seva participació en la XV Exporecerca Jove i per conèixer com els va anar l’experiència hem entrevistat a la Berta, l’Anna i la Karla, alumnes de Zafra Investigadora que hi han presentat les seves investigacions.

1. Què us esperàveu de Zafra Investigadora?
En general totes les noies de zafra investigadora no s’esperaven que la majoria de coses que farien estiguessin relacionades amb el món de la recerca. Al principi pensaven que al realitzar-se aquesta extraescolar al laboratori, es farien activitats relacionades amb les ciències naturals: experiments i proves científiques. A principi del curs, en Joan Talarn, va venir a informar sobre aquestes activitats i quan van dir que n’hi havia una, Zafra investigadora, que es feia al laboratori els va cridar l’atenció. S’hi van apuntar tenint una idea diferent del que realment era: una activitat relacionada principalment amb la recerca.

2. Què presentàveu a l’Exporecerca?
Berta i Anna: Un treball sobre tints naturals. 
Karla: Un estudi sobre el tabac natural i el cigarret electrònic.

3. Què és el que ha estat més difícil de la vostra investigació?
Berta i Anna (tints naturals): El més difícil de la nostra investigació va ser ordenar el treball: redactar les idees i obtenir les respostes. Sobretot al principi ens va costar trobar la diferència entre “què és tenyir roba?” i “què és investigar sobre tenyir roba?”. Però vam aconseguir entendre la diferència: tenyir la roba és només tenyir-la de la forma que toqui fer-ho, en canvi, per investigar sobre aquest procediment cal seguir unes pautes i redactar tot el procés seguit, fer constar els materials utilitzats, experimentar amb canvis de colors...

Karla (diferències entre la cigarreta normal i la electrònica): El més difícil per nosaltres va ser fer l’enquesta sobre el tabac, ja que calia parlar amb la gent i ens feia vergonya... però al final vam aconseguir tirar endavant el treball.

Entrevista a Nàdia Ghulam

gp nadia
Per Paula Fernández, Helen Kvirikashvili, Íngrid Moreno, Júlia Piñana, Beatriz Rodríguez, Miranda Sánchez.

Amb motiu de la celebració de la Jornada per la Pau i No Violència, va venir a l’institut a fer una conferència Nàdia Ghulam, afganesa que resideix a Badalona i coautora amb Agnés Rotger del llibre “El secret del meu turbant”. Les corresponsals de la revista vam tenir l’ocasió de poder-li fer una molt interessant entrevista sobre la situació de les dones al seu país que podeu llegir tot seguit.

Zafra News: En l’actualitat, com està la situació al teu país en relació a les dones?
Des de l’any 2000 encara que la guerra no ha acabat, hi ha canvis tot i que no es veuen fàcilment, va molt poc a poc. Ara les noies poden sortir de casa i anar a escola però tenen moltes dificultats, hi ha inseguretat, tenen por que ataquin o cremin la seva escola. Malgrat tot ja ha sortit una promoció de noies que són metgeses, també periodistes i ja treballen. Però és molt lent i tot costa molt.

ZN: Les dones poden treballar fora de casa?
A l’Afganistan ara mateix poden treballar en el camp de la medecina, educació o periodisme i poques coses més i només a Kabul, la capital o a les grans ciutats. Als pobles, les dones quasi no tenen accés a l’escola, un 50% són analfabetes. Aproximadament de cada vint dones, només una va a treballar als pobles, en canvi, a les ciutats de cada deu, potser cinc van a treballar.

More Articles...