El gran benefici que han donat els humans

cranis

Per Saibo Touré, Joan Oliveras, Luis Enrique i Ricard Labad; 1r BTX

Una noticia que va sortir l’11d’abril a la Revista.in ens parla de l’aprenentatge sobre eines digitals dels nascuts a l’any 1997. Aquesta notícia ens fa veure que aquesta generació, i ja des dels seus inicis, ha après a desenvolupar la creativitat i la cerca de coneixement i objectius en la seva educació. Si els joves d’avui en dia dominem totes les eines tecnològiques i aquestes ens han arribat a ser imprescindibles, podem pensar en la possibilitat de poder evolucionar sense aprenentatge?

D’entrada, podríem dir que no, perquè l’evolució i l’aprenentatge van lligats però si ens posem a pensar més detingudament podem veure que no necessàriament.

En primer lloc, i segons Julián Luengo Navas, director del Departament de Pedagogia de la Universitat de Granada, l’evolució biològica no genera les actituds cognitives que garanteixen la supervivència de l’individu i de l’espècie, és a dir, en el procés de desenvolupament humà, el cervell juga un paper nuclear, convertint-se en el centre més important, complex i especialitzat de tot el sistema nerviós, sent capaç de donar resposta a estimulacions qualitativament diferents a les de les altres espècies. En aquest sentit, s’ha comprovat que les conductes més específiques i directes, que tenen a veure amb la satisfacció de necessitats primàries, i que es relacionen amb els mecanismes hereditaris, s’originen en determinades àrees del paleocòrtex, la zona evolutivament més antiga del cervell, L’antropomorfisme humà varia al llarg del temps, però això no implica cap evolució. Per exemple, en el bipedisme, la vista frontal i el desenvolupament del crani no han canviat al llarg del temps, i això que han passat 20 mil anys des de la seva aparició. Per tant, adaptem les diferents capacitats que tenim als diferents medis sense necessitat d’una millora. Les nostres xarxes neuronals són les encarregades d’emmagatzemar tot això. La informació passa de generació en generació sense perdre allò essencial que fa que siguem nosaltres. Gràcies als avenços científics d’aquests darrers anys, no hem necessitat ni guanyar ni perdre grans característiques des dels nostres inicis. Les eines com els cotxes, les màquines i els laboratoris ens han permès avançar d’una manera impressionant, arribant a un punt que no sabem com gestionar tot això.

En segon lloc, farem referència als perills de l’evolució intel·lectual. L’evolució intel·lectual té un punt clau en el comportament. El comportament influeix en els processos d’evolució en diferents ordres de magnitud en funció de les facultats que tenim i de si les condicions ambientals són les òptimes o no. Un exemple seria el de les plantes i en el regne inferior del regne animal. Aquests tenen un lent procés de selecció aleatori, amb encerts i errors, mentre que la ntel·ligència humana pot desenvolupar-se per elecció. Això fa que la nostra descendència sigui més lenta i menys aleatòria.recicla1

En tercer lloc, i des d’un punt de vista tecnològic, hem arribat a un nivell molt avançat i per això no hem necessitat continuar evolucionant i només ens ha calgut adaptar els nostres coneixements a les àrees que ho han requerit. Cal tenir en compte però que aquesta adaptació, segons Enrique San Martín, professor d’economia aplicada de la UNED, ha comportat que les nostres reserves de matèries no renovables s’estiguin esgotant. Només ens queda un 32% del petroli, un 29% del carbó i un 24% del gas natural. Si continuem amb aquest ritme d’explotació, aquests materials s’esgotaran d’aquí a uns 59 anys ja que no són renovables. Hem de tenir molta cura amb això per poder seguir evolucionant. Tenim la base científica, però no la ètica per deixar de consumir aquests elements i buscar una altra sortida, com les matèries renovables com l’aigua, el sol i el vent. Si aconseguim explotar aquestes noves fonts d’energia il·limitada, el nostre avenç tecnològic serà major. En camps com l’automobilisme s’estan començant a reduir el consum de derivats del petroli. I això és gràcies al canvi de mentalitat que estem patint. La nostra Mare Naturalesa ens ho demana i nosaltres, com a societat conjunta que som, hem de fer el possible per tal de mantenir aquesta simbiosi entre nosaltres i la naturalesa. La indústria química és la que més impacte té en l’esgotament d’aquestes matèries no renovables. La mentalitat de treure el màxim benefici al menor preu possible és present en un camp tan important com la química. Es podria parlar fins i tot d’egoisme cap a la natura. La quantitat de combustibles fòssils utilitzats és immensa, però el problema més greu és el de la seva combustió que allibera tòxics a l’atmosfera. Per sort, en els Objectius de Desenvolupament Sostenible fixats per les Nacions Unides en la seva Agenda de Sostenibilitat 2030, s’està treballant per tal que es potenciï la utilització de matèries primeres alternatives i renovables, com la biomassa o el CO2 que pot ser capturat i usat per produir materials, productes químics i combustibles i, d’aquesta manera, reduir l’impacte mediambiental. Si aconseguim això, podrem arribar on vulguem, tot controlant el nostre esperit ambiciós de voler-ho obtenir tot ràpidament i de forma econòmica.

Per acabar, podem dir que la nostra supervivència depèn únicament de nosaltres. Nosaltres som els encarregats de gestionar tota la matèria prima que ens permet viure. Tenim les capacitats necessàries per fer-ho, però sempre ens movem egoistament pels nostres interessos i no seguint la direcció correcta. Hem de fer un esforç i posar voluntat per prendre una altra direcció. Tot pel que hem treballat, tot el que hem evolucionat ho podem perdre en menys d’un segle i, per tant, aquest no és el camí. Podem aprendre sense evolucionar. I així serà, si aconseguim aquest objectiu.

Maig 2018

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR