La percepció de la realitat

 magritte
 Condició Humana de René Magritte

Per Ot Guitián, Bryan Nunes, Santiago Bernal i Guillem Grèvol; 1r BTX

Alguna vegada ens hem trobat davant la situació que en un partit del nostre equip preferit, ja sigui de futbol, de bàsquet, o de qualsevol esport, hi ha hagut alguna decisió arbitral que ha indignat l’afició d’un dels dos equips i ha satisfet la contrària. Els aficionats disgustats, creuen que l’àrbitre no ha vist bé el que ha passat i que ells en canvi sí que ho han fet, i que els que ells han vist és diferent del que l’àrbitre ha vist. Per l’altra banda, l’afició satisfeta està d’acord amb la decisió arbitral ja que segons ells, l’àrbitre ho ha vist bé. Aleshores, ens pot quedar el dubte de qui té raó, la primera afició, la segona, o l’àrbitre.

La percepció que han tingut tots tres punts de vista sobre una mateixa acció és diferent ja que tenen maneres de pensar diferents i interessos oposats en alguns casos. Això no treu que tots parteixen d’una mateixa realitat i que aquesta pot ser interpretada de diferents maneres. Les possibles percepcions sobre una mateixa realitat poden variar moltíssim, fins i tot entre els aficionats amb un mateix punt de vista, com també succeeix entre els jugadors protagonistes d'aquesta situació. Tots i cada un d’aquests punts de vista són diferents interpretacions correctes d’una mateixa realitat. I la realitat són tots aquets fets veritables i objectius. Però quan la distorsionem ja no és objectiva, llavors, deixa de ser la realitat. Això succeeix degut al nostre subconscient, que és la part de la nostra ment que s’encarrega de les emocions i dels records i que deforma aquesta realitat a causa de possibles records que hagin estat importants en la nostra vida i amb la intenció de satisfer les nostres emocions. Llavors, quan deformem la realitat, ho fem amb la intenció de modificar-la a voluntat o bé ho fem per satisfer el nostre subconscient?

Aquesta és una qüestió que el fet de contestar-la és d'utilitat per a la nostra vida, ja que en un gran nombre d’ocasions ens trobem que dues o més persones tenen un diferent punt de vista sobre algun tema o fet, com hem pogut observar en l’exemple anterior. Això vol dir que la realitat no és igual per a tots, ja que la deformem, i això passa molt sovint. Llavors hem de saber si aquest fet es produeix per voluntat pròpia o de manera subconscient.

En primer lloc, l'ésser humà com a organisme individual és incapaç de veure la realitat de forma objectiva. Podem fer aquesta afirmació basant-nos únicament en la quantitat d'opinions que hi ha sobre diversos temes. A més, cada ésser té una vida i unes experiències que desenvolupen una forma de veure la realitat diferent, una forma de veure la realitat que s'ajusta a cada individu, una forma de veure la realitat en la qual l'individu tracta d'omplir les seves mancances o "traumes" que es creen durant el seu creixement i desenvolupament.

En segon lloc, la principal forma de percebre la realitat és la vista, sent aquest el principal dels sentits, pel qual aconseguim captar el que succeeix davant nostre (els altres sentits la complementen). Aquest sentit és molt poc precís, ja que la majoria de les coses s'escapen a la vista, com les partícules que ens componen o les forces que regeixen la “realitat”. Això ho representa René Magritte, un artista que va pertànyer al moviment del surrealisme, amb la seva obra anomenada Condició Humana, en la qual retrata com l'ésser humà tracta de percebre la realitat, en el que és i el que no és. Aquesta obra mostra les ànsies de l'humà per veure el que no pot, d'aquesta manera el cervell tracta de completar o modificar el que veu, per sentir que la realitat és de certa manera.

Un altre exemple és quan modifiquem certs tipus de pensaments que es podria dir que ens generen temors, i els anem modificant amb el pas del temps fins recordar d'una manera diferent a com va passar un succés en el seu moment, mentint-nos a nosaltres mateixos, inconscientment, per evitar recordar les coses de la manera en què ens genera por.

Per acabar, podem concloure que la realitat que veiem sempre és la mateixa, però que, de manera inconscient, som capaços de deformar la percepció que en tenim per satisfer a voluntat el nostre subconscient i així veure d’alguna manera el que a nosaltres ens agradaria veure. Això produeix que, a vegades, interpretem coses de manera diferent a com ho fan els altres i això comporta confrontacions i discussions sobre com ha succeït una cosa que, realment, ha succeït igual per a totes dues bandes, sent l'única diferència la percepció que n’hem tingut d’ella. Ara la qüestió seria: com podríem aprendre a interpretar la realitat d’una manera totalment objectiva sense que hi participés el nostre subconscient per, d’aquesta manera, poder-nos ajustar el màxim possible a ella?

Abril 2018

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR