Filosofia

La vida es un sueño

somni

Por Oriana Orosa, Cristian Ocampo, Laura Prada y Allan Guerra, 1r BTX

"Llevo doce años soñando el mismo sueño. Es un sueño continuo, es decir, al dormirme por la noche y empezar a soñar, el sueño sigue en el punto en que se quedó la noche anterior. Es como si viviera otra vida dentro del sueño, por episodios, todas las noches. Al principio era curioso y lo disfrutaba, pero ahora me gustaría haber soñado otras cosas como toda la gente, e inclusive, nunca haber soñado. En esa otra vida, la que vivo en sueños, la otra noche estaba muriendo." Es la historia que cuenta un chico llamado José Joaquín López.

¿Vivimos en una realidad soñada?. A pesar de que nosotros estamos a favor de que la vida sí es un sueño, en este texto expondremos diferentes argumentos, tanto a favor como en contra, para que el lector pueda reflexionar sobre este gran tema.

L'extinció de l'ésser humà

humanoide

Per Oriol Almirall, Alex Caamaño i Liam Moore

Al llarg del temps, l'ésser humà ha patit catàstrofes naturals de tot tipus, des de grans tempestes a terratrèmols que ens han fet evolucionar tecnològicament per sobreviure. A més a més, la humanitat ha estat capaç de fixar-se en els animals i la natura que ens envolta per descobrir i revolucionar la tecnologia, per exemple, en les gambetes mantis, aquest petit animal té uns ulls que detecten la llum polaritzada, i els científics han creat una càmera que imita la seva visió per detectar tumors i càncers i combatre'ls abans que sigui massa tard.

Però tot hi haver evolucionat tant, avui dia, la tecnologia ha anat massa lluny, com per exemple en el cas dels raspalls de dents que es connecten als nostres telèfons mòbils per dir-nos si ja hem acabat o no de rentar-nos les dents. De veritat necessitem tecnologies com aquestes? No, totes aquestes tecnologies només són ximpleries que fan que l'ésser humà involucioni i s'estupiditzi. És a dir, fa que ens tornem ximples per la nostra absoluta comoditat.

El mundo de los sueños

dreams

Per Beatriz Rodríguez, Miryam Sánchez y Julia Soler, 1r BTX

Cada noche de nuestras vidas, cuando dormimos, experimentamos un estado de conciencia en el que proyectamos a través de nuestra mente un universo nuevo. Se trata del universo onírico, el mundo de los sueños. En ocasiones los sueños nos parecen tan reales que al despertar no estamos seguros de si fue sólo un sueño o si ha ocurrido en realidad. Y aquí llega la gran cuestión ¿cuál de las dos realidades es la real?

Esta es una gran paradoja, una pregunta que infringe nuestro sentido común. El hecho de que los sueños puedan ser considerados una realidad y la realidad un conjunto de nuestras percepciones, nos puede suponer una contradicción. Vivimos la vida como en un sueño: a veces disfrutando de los placeres y a veces sufriendo. Tanto una cosa como la otra dependen de nuestra proyección mental, de nuestra forma de conocernos, conocer el mundo y relacionarnos con él. El conocimiento en este sentido lo cambia todo. Igual que al despertar de un sueño, nos damos cuenta de que sólo fue un sueño.

La percepció de la realitat

 magritte
 Condició Humana de René Magritte

Per Ot Guitián, Bryan Nunes, Santiago Bernal i Guillem Grèvol; 1r BTX

Alguna vegada ens hem trobat davant la situació que en un partit del nostre equip preferit, ja sigui de futbol, de bàsquet, o de qualsevol esport, hi ha hagut alguna decisió arbitral que ha indignat l’afició d’un dels dos equips i ha satisfet la contrària. Els aficionats disgustats, creuen que l’àrbitre no ha vist bé el que ha passat i que ells en canvi sí que ho han fet, i que els que ells han vist és diferent del que l’àrbitre ha vist. Per l’altra banda, l’afició satisfeta està d’acord amb la decisió arbitral ja que segons ells, l’àrbitre ho ha vist bé. Aleshores, ens pot quedar el dubte de qui té raó, la primera afició, la segona, o l’àrbitre.

La percepció que han tingut tots tres punts de vista sobre una mateixa acció és diferent ja que tenen maneres de pensar diferents i interessos oposats en alguns casos. Això no treu que tots parteixen d’una mateixa realitat i que aquesta pot ser interpretada de diferents maneres. Les possibles percepcions sobre una mateixa realitat poden variar moltíssim, fins i tot entre els aficionats amb un mateix punt de vista, com també succeeix entre els jugadors protagonistes d'aquesta situació. Tots i cada un d’aquests punts de vista són diferents interpretacions correctes d’una mateixa realitat. I la realitat són tots aquets fets veritables i objectius. Però quan la distorsionem ja no és objectiva, llavors, deixa de ser la realitat. Això succeeix degut al nostre subconscient, que és la part de la nostra ment que s’encarrega de les emocions i dels records i que deforma aquesta realitat a causa de possibles records que hagin estat importants en la nostra vida i amb la intenció de satisfer les nostres emocions. Llavors, quan deformem la realitat, ho fem amb la intenció de modificar-la a voluntat o bé ho fem per satisfer el nostre subconscient?

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR