Filosofia

Posthumanitat: Una humanitat sense valors

ahicart

Per Oriol Ahicart, Ivet de la Torre, Michelle López i Aina Vila, 1r BTX

T’imagines poder canviar de cos, conservant la teva ment? Un cirurgià italià està a disposició de fer el primer trasplantament d’un cos humà. Es vol separar el cap del cos d'un noi rus de 30 anys que té una atròfia muscular sense cura. A l’operació, si s'arribés a fer, hi intervindria un equip de 150 persones, duraria més de 24 hores seguides i tindria un cost de 10 milions d'euros.

Com tots sabem, la ciència i la tecnologia estan cada vegada més interioritzades en l’ésser humà. Aquest fet provoca que ens acostumem a fer-ne ús d’aquestes, i que s’acabin convertint en una necessitat. Però, és possible que la societat arribi a un punt que s’acabi convertint en una societat posthumana?

La idea que volem defensar és que els humans no hauríem de dependre tant de la tecnologia i la ciència ja que d’aquí a unes generacions acabarem sent com els robots, no tindrem valors.

Esclaus dels nostres pensaments

sebas

Per Sebastián López, Biel Pons, Pau Quílez i David Rascón, 1r BTX

El tipus de comportament dels humans sota l'efecte de la cultura difereix essencialment de la conducta animal en estat de naturalesa. L’home, per simple que sigui la seva cultura, disposa d’una reserva d’útils materials, d’armes, de béns domèstics i es mou en un mitjà social que l’ajuda i, al seu torn, el controla. Es comunica per la parla i així desenvolupa conceptes de caràcter religiós i màgic. D’aquesta forma, l’home disposa d’un cos de possessions materials, viu en el si d’una organització social, es comunica per la llengua i es mou per sistemes de valors espirituals. (Text de Bronislaw Malinowski: Sexe i repressió en les societats primitives)

Llavors, si la societat és la que ens controla i la que ens diferencia com a éssers humans, realment podem pensar per nosaltres mateixos sense la seva influència?

Posthumà: la futura espècie

posthuma

Per Ignasi Aragón, Joel Formisano, Saul Sebastián Rosero, 1r BTX

La complexa pregunta sobre el futur de la humanitat ha estat objecte d’especulacions científiques a través dels temps i les diferents disciplines. El 7 d’Octubre del 2015, el CCCB va obrir les portes a l’exposició “+Humans” on s’explorava el futur de la nostra espècie des del vessant científic i tecnològic. De la mateixa manera, la pel·lícula “Gattaca” ja ha reflectit aquest possible futur, en ella es presenta una visió pròpia d'un món on és possible la selecció genètica extrema, de manera que els fills es veuen lliures de tares i malalties hereditàries.

Actualment, la ciència i la tecnologia avancen descomunalment i és que fins ara, gairebé tots els avenços que han aconseguit han estat per proporcionar solucions a les persones amb discapacitats i malaltes, com per exemple, amb la injecció de pròtesis que substitueixen extremitats amputades, de manera que permeten recuperar les capacitats humanes bàsiques. Però, si apliquéssim totes aquestes innovacions per millorar-nos, a nosaltres mateixos, estaríem donant lloc a éssers humans capaços de superar les seves limitacions intel·lectuals i físiques mitjançant el control tecnològic de la seva pròpia evolució biològica: els posthumans. Ara bé, aquesta posthumanitat no podria comportar la mort de l'home tal com l'entenem a l'actualitat?

Un viatge sense final

pinkyfilo

Per Ariadna Barrero i Lucia Garcia, 1r BTX

“El retrat de Dorian Gray”, novel∙la d'Òscar Wilde, tracta de com canvia la vida del jove Dorian quan un home li ofereix fer­li un retrat que el farà immortal i li donarà l'eterna joventut. El senyor li va concedir el seu desig i, a mesura que anaven passant els anys, Dorian seguia amb la mateixa imatge, però el seu retrat s’anava fent vell i lleig a mesura que cometia actes dolents. Fins que un dia arrepentit de tot el que havia succeit, es suïcida i quan descobreixen el seu cos troben el seu retrat jove de nou. Aquesta obra representa com la immortalitat en els éssers humans provocaria que la raça humana s’anés deteriorant, i convertint en una cosa antinatural.

En els últims 200 anys s’han fet molts avenços en la medicina que han possibilitat que s'allargués l’esperança de vida en el món occidental. Sovint els éssers humans ens hem fet moltes preguntes sobre la mort. Aquesta sempre ha estat una incògnita de l'existència humana i és interessant, per tant, investigar si es pot alterar el curs de l’existència. Si la mort desaparegués, la humanitat patiria un canvi radical. Hi ha moltes situacions, en la vida quotidiana, que estan relacionades amb la recerca de la immortalitat humana com , per exemple, la cerca de noves cures, els trasplants d’òrgans, els cosmètics i la fabricació de màquines per allargar l’esperança de vida. Això fa preguntar­nos si, amb el pas del temps i amb l’ajuda de les noves tecnologies, es podria, en un futur, evitar la mort.

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR