Filosofia

L'impuls prové del subconscient

impuls

Per L. Barba, M. Sánchez, N. Pereyra, A. Olivera i A. Callau; 1r BTX

Uns investigadors han fet un estudi centrat en les vies neuronals que intervenen en la relació entre impulsivitat i ànsia en relació al tabaquisme, on es demostra que les persones impulsives experimenten els desitjos més intensos en resposta a imatges de tabac i, a la vegada, mostren disminuïda l’activitat a l'escorça cinglada posterior del cervell. Aquests mateixos investigadors conclouen que una activitat menor en aquesta regió fa que sigui més difícil, per a les persones impulsives, controlar els seus desitjos en relació a les drogues o el tabac. Aquest estudi va ser dirigit per Josiane Bourque, amb la col·laboració de científics de la Universitat de Montreal, Canadà, i va ser publicat a Frontiers in Psychiatry.

Importància de l'aprenentage en l'evolució

cova ma

Per Yiwen Wu, Zara Leyton, Anna Abad i Nayeli Reinaga; 1r BTX

A la prehistòria, els nostres avantpassats van descobrir el foc gràcies a un llampec. Van observar que aquest element era molt útil per al seu dia a dia. Quan van veure que el foc ja no hi era i volien recuperar-lo, llavors, el que van fer va ser aprendre a crear-lo pel seu compte. Aprendre a fer-ho va suposar un gran canvi, ja que ja no els va ser necessari menjar la carn crua o estar a les fosques o tenir por dels depredadors. El fet d’aprendre, en aquest cas, a fer foc va suposar una gran innovació per a l’evolució de la humanitat.

L’evolució sempre ha estat present, hem evolucionat tant física, com mentalment. Avui dia hem deixat de banda l’evolució física per continuar amb l’evolució mental i de la consciència. Qualsevol evolució que aconseguim com a individus es produeix gràcies a l'aprenentatge que fem i a la forma d’aplicar aquests coneixements a la nostra vida. Si partim de la idea que tota evolució que fem, ja sigui com a individu o com a societat, es produeix gràcies a l'aprenentatge, ens podríem formular la següent qüestió: podríem evolucionar sense aprendre?

Ser inconscients pot fer mal a altres

freud

Per Isabella Palmieri, Verónica Moyano, Mishell Suárez i Marc Cabezudo; 1r BTX

A principis de l’any 2017, el diari La Vanguardia va publicar un article sobre l’alliberament d’Arlindo Luís Carbalho Cordero, el violador en sèrie més important de la història d’Espanya, malgrat la seva condemna de 514 anys a la presó per haver comès 35 violacions testificades i presumir d’haver violat a 140 dones aproximadament. Després de 20 anys internat, va ser posat en llibertat i s’ha establert al municipi València d’Alcàntara. En una entrevista a La Vanguardia , el violador va confessar no ser capaç de resistir l’instint o les ganes d’assetjar i violar a les seves víctimes; ell mateix va assegurar que aquestes accions eren producte de la seva inexperiència per apropar-se al sexe oposat. Considera que ja no és cap perill per a la societat ja que a la presó va aprendre a reprimir el seu desig sexual a través de teràpia psicològica. A partir d’aquesta notícia, molt similar a altres casos que succeeixen diàriament, considerarem la importància de tenir consciència de les accions que fem i dels impulsos que sentim per reprimir instints que puguin afectar negativament a altres. Tenint en compte que el mateix violador i els psicòlegs que el van tractar asseguren que ja no és un perill real per a la societat gràcies a la teràpia d’adaptació i reinserció a què va ser sotmès, la pregunta que ens volem formular és: tenir consciència dels impulsos instintius als que reaccionem permetria reprimir-los?

Libres encadenados

libre

Per Iván Gutiérrez, Elizabeth Rodríguez, Jose Antonio Castro i Andrés Amaya; 1r BTX

Jean-Jacques Rousseau fue un filósofo, de origen francés, que tuvo una importante participación y aportación en la filosofía del siglo XVIII. En su obra El contrato social afirma que "El hombre nace libre, pero encadenado por todos lados". En esta obra podemos encontrar una paradoja entre el libre albedrío y su restricción por un contrato social, es decir bajo el Estado. Durante siglos la filosofía ha reflexionado sobre el dilema de si somos libres de elegir nuestras propias acciones o si, por el contrario, estamos determinados por un futuro que ya está escrito. La paradoja de la libertad determina que cuantas más acciones a escoger tengamos, más fácilmente se produce una parálisis a la hora de poder escoger.

A veces pensamos que cuando tomamos una decisión plenamente conscientes, considerando sus causas, sus consecuencias y los motivos por los cuales la tomamos, es, por eso, una decisión libre. Nuestro grupo filosófico se sitúa a favor de la libertad de decisión ¿Pero realmente podemos afirmar que tenemos libre albedrío?

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR