Filosofia

Fugint del dolor

fugint

Per A. Herrero, R. Jansà, A. Hamza i G. Peñafiel

A classe d’anglès el nostre professor ens va ensenyar una notícia que havia sortit recentment als diaris dels Estats Units. Aquesta notícia descrivia la vida i la mort de la Brittany Maynard, una dona que va morir el dos de novembre de 2014, en companyia del seu marit i de la seva mare. Se li havia diagnosticat un càncer cerebral, i se li van pronosticar sis mesos de vida. D’aquests sis, els tres primers els podria passar amb normalitat, però durant els últims tres patiria grans dolors i desorientacions. La Brittany va decidir agafar les regnes de la seva vida i va gaudir profundament del final d’aquesta. Però quan van començar els dolors, va volar a Oregon, on va decidir el quan, el com i l’on morir. A aquesta decisió se li diu eutanàsia i segueix sent il•legal en molts països i regions. A Dakota del Sur, on vivia la Brittany, és il•legal, però no a Oregon, i per això ella va anar-hi.

El propietari de la gran decisió

propietari

Per Lara Moya, Laia Pagès i Judit Rodríguez

Avui dia queden embarassades una de cada deu adolescents d’entre setze i dinou anys. Tot i que a simple vista aquest número pot semblar molt petit, realment es tracta d’una xifra molt elevada que afecta directament a les adolescents d’arreu del món. És justament per aquest motiu que actualment es discuteix si l’avortament pot ser-ne la solució i, en aquest cas, estaríem parlant d’un tema de l’ètica de la ciència.

El mite de l'objectivitat

mafalda 500

Per Carla Gras, Sílvia Julià i Júlia Rodríguez

Actualment, gran part de la societat ha deixat de confiar en la informació que transmeten els mitjans de comunicació. Cada cop més, ens trobem amb diaris i cadenes de televisió que aporten informacions influïdes per la seva ideologia política, religió, etc. Podem establir, doncs, que la premsa està mancada d’objectivitat.

Entenem per objectivitat un concepte abstracte que podem definir com la capacitat de construir una opinió basada en raons i arguments racionals, sense deixar-nos influir per les nostres emocions, sentiments i opinions preconcebudes.

“Quan sentis renillar, pensa cavalls, no zebres”

Per Lia Àvila, David Cubells, Anna Vidal, Guillem Viñolas

jung

Al 1805, l’escriptor francès Émile Deschamps va ser convidat a un púding de prunes pel desconegut Monsieur de Fontgibu. Deu anys més tard d’aquest fet, l’escriptor va demanar el mateix plat a un restaurant de París només veure’l al menú, però, el cambrer li va anunciar que l’última ració que en quedava havia estat servida a un altre client, en Fontgibu. Temps després, quan a Deschamps van oferir-li púding de prunes enmig d’un sopar amb amics, va recordar a Monsieur de Fontgibu, el qual va entrar per la porta minuts més tard.

Aquesta anècdota podria ser considerada una simple casualitat, però, el psicòleg suís Carl Jung (1875 - 1961), després de viure situacions similars a la de Deschamps i Fontgibu, va afirmar que aquest tipus de coincidències no tenien res a veure amb l’atzar, sinó que es tractaven de fets poc probables amb un significat rellevant per al subjecte d’aquestes accions.

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR