Filosofia

Egoisme intel·ligent

egoisme

Per Anthony Enríquez i Clàudia Espot

“El egoísmo verdaderamente inteligente consiste en procurar que los demás estén muy bien. Para que, de este modo, uno esté mejor.” Oscar Wilde (1854-1900). Escriptor, Poeta i Dramaturg irlandès

Des de fa milers d’anys, la societat ens inculca als joves, des de molt curta edat, la idea que han de posar el bé comú per damunt del bé individual, sacrificant, així, els nostres desitjos i els nostres interessos amb la finalitat de no perjudicar a les altres persones. Convertir aquesta idea en la que ens ha de guiar al llarg de la nostra vida, però, ens acaba portant cap a la felicitat?

Les mil cares de la realitat

mil cares realitat

Per Carla Gras, Sílvia Julià i Júlia Rodríguez

Depenent de com es mirin aquestes imatges la percepció de la realitat pot ser molt diferent. Què veus quan mires la primera imatge? És una bella noia mirant el cel? O és una velleta amb un mocador al cap? I a la segona imatge? Hi veus la cara d’un home savi? O potser una dona llegint? Així doncs, quina és la realitat, la noia o la vella, la lectora o la cara?

D’aquesta manera, veiem que la realitat es pot percebre de moltes maneres diferents. Entenem per realitat el conjunt del que existeix i considerem real tot allò que forma part del nostre món psíquic i físic, excloent-ne allò que considerem fictici, il•lusori o aparent. El tema de la percepció de la realitat ha estat molt discutit al llarg dels temps en l’àmbit de l’epistemologia, és a dir, en la disciplina de la filosofia que s'ocupa del coneixement i de les seves limitacions. Actualment continua essent molt recurrent, ja que avui en dia la tasca de molts filòsofs resideix en indagar sobre la verosimilitud d’aquesta. Sense anar més lluny, en la vida quotidiana també ens trobem en situacions que posen en dubte la fiabilitat de les nostres percepcions sobre el que ens envolta, com per exemple, les il•lusions òptiques.

La realitat no existeix

cat

Per Mònica Inchausti, Mariona Vázquez i Sara Verdú

Erwin Schrödinger, físic austríac (1887-1961), es va plantejar un sistema que consisteix en una caixa opaca tancada amb un gat al seu interior, una ampolla de gas verinós i un dispositiu que conté una sola partícula radioactiva amb una probabilitat del 50% de desintegrar-se en un temps determinat, de manera que si la partícula es desintegra, el verí s’allibera i el gat mor. En acabar el temps establert, hi ha les mateixes possibilitats, un 50%, que el dispositiu s’hagi activat i el gat estigui mort o que no s’hagi activat i el gat estigui viu. Segons els principis de la mecànica quàntica, la descripció correcta del sistema en aquell moment és el resultat de la superposició dels estats “viu” i “mort”, és a dir, en aquell mateix moment el gat està viu i mort al mateix temps. Però, un cop s’obri la caixa per comprovar l’estat del gat, aquest estarà o viu o mort. Amb això ens podem preguntar: existeix una realitat única o depèn de nosaltres mateixos?

Una feliç ignorància

ignorance

Per Aleix Rodríguez Gràcia i Seán Moore Campi 

Un estudi realitzat entre el 2010 i el 2011, i publicat a la revista especialtizada Journal of Personality and Social Psychology de l’Associació Psicològica Nord-americana, investiga les implicacions psicològiques d’aquella felicitat que alguns afirmen trobar en la ignorància, especialment quan es tracta de problemes socials que confronten d’alguna manera amb la seva comoditat personal. Realment, però, porta la ignorància i el desconeixement a la felicitat?

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR