C*****

cance
Per Giulia Nevini, 4t ESO
Concurs literari: Premi prosa català, categoria E

Vaig veure'l per primera vegada el dia 9 de gener. Tenia la visita mèdica anual. Vaig entrar al despatx una mica nerviós, però després de parlar una estona amb el metge i de diverses proves em vaig calmar. Allà fou quan el vaig conèixer. El metge em va dir que es deia C***** i els meus pares em van prohibir dir el seu nom a ningú. No era molt amigable, de fet no li queia bé i tant se'm valia, ja que a mi ell tampoc em semblava simpàtic. El metge em va explicar que, a partir d'aquell dia, ell estaria amb mi per un temps indeterminat. Després d'allò vaig haver d'anar més sovint a l'hospital i tot va anar a pitjor. Sentia els meus pares plorar a la nit, quan el dolor no em deixava dormir. Era de vegades insuportable, el dolor, i cada dia em sentia més feble. El meu nou amic continuava amb mi, cada matí, tarda, vespre i, per descomptat, a les nits. Ell em va ensenyar noves paraules que em serien útils per insultar el dolor. Abans jo jugava a futbol, ja no podia, les cames eren com gelatina, estava tot el dia al llit, amb agulles a les venes. Sovint em visitaven els tiets i avis, em llegien un conte o em parlaven del temps i de com cada dia feia menys fred. Jo no ho notava, no hauria pogut. La porta de casa era prohibida, un lloc llunyà. Un dia mon pare va decidir tallar-me el cabell. Molt. I ja no va créixer.

-Perquè C***** encara té cabell i jo no?- li preguntava cada nit al meu gosset. Ell entrava furtivament a l'habitació, s'arraulia al meu costat i em feia companyia.

Un dia em vaig despertar amb més forces que el dia abans. Vaig pensar en la platja, el so de les ones arribant a la sorra i mullant-me els peus. Setmanes després hi era. La platja! No m'ho podia creure. Els meus pares em van comprar un gelat, quasi no recordava com el sabor t'inunda la boca i el plaer que sents. També vam sopar pizza en un bar amb una terrassa mirant cap a la platja. Vaig conèixer una nena molt simpàtica i mentre els nostres pares parlaven vam jugar. Quan tornàvem a casa els vaig demanar de jugar un altre cop amb ella. Cada dia era millor, tenia més forces i la meva amiga em visitava quasi cada dia. A poc a poc va anar substituint a C***** i jo em sentia millor, més estimat i més alegre. Un any després vaig recordar el dia en que ja no hi era i vaig escriure-li una carta, dient el seu nom:

Estimat C*****,

Has estat amb mi durant 5 mesos, 3 dies i un matí, fins que el metge va donar-nos la bona notícia. M'has ensenyat que mai se sap quan morirem, la vida no és una ciència exacta. Gràcies a tu he après a ser més fort i valent. Ja no em fan por coses com la foscor, els fantasmes i els exàmens de matemàtiques. Però no t'ho agraeixo. T'has emportat la meva innocència sense el meu permís. Igualment no l'hauries demanat. Per culpa teva tot ha sigut més complicat i avorrit. M'has costat temps i has reprimit la meva felicitat. Ni tan sols al meu pitjor enemic li desitjo allò pel que jo, un nen innocent, ha passat. M'has tret des dels cabells del cap fins al més petit pèl del racó més amagat del meu cos. Cada pèl que queia era un motiu més per no seguir lluitant, per deixar-me anar. Em semblava més dolorós lluitar i de dolor ja n'estava ple i fart.

Ara, després d'un any et dic el que em vaig oblidar de dir-te: vés-te'n, no ets benvingut, ni aquí ni enlloc. Desapareix i deixa'ns en pau. 

Un nen no hauria de conèixer la paraula CÀNCER.

Abril 2018

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR