Un món molt diferent

atlantd
Per Guzmán Fernández, 1r ESO
Concurs literari: Premi prosa català, categoria D

Hola! Em dic Xavier Alonso, però els meus amics em diuen Xavi. Tinc dotze anys i d’aquí dues setmanes en tindré tretze, jo compleixo anys el dia que comencen les vacances. Visc amb els meus pares a Brasil, a la costa sudest.

Aquest estiu viatjarem  en el vaixell del meu oncle, començarem des del port de la meva ciutat fins a Cuba. La idea es estar navegant una setmana i passar deu dies a Cuba, no hem reservat un hotel perquè descansarem al vaixell. Per visitar Cuba anirem per la costa i pararem en el port més proper a la capital.

***

Ja he complert tretze anys i avui comença el viatge. He pujat al vaixell molt content i emocionat, feia un dia excel·lent per viatjar, hem sopat el menjar que havien preparat els meus pares.

A l’endemà el temps va empitjorar, s’apropava una tempesta. L’oncle va intentar fer unes maniobres per escapar, però va ser en va. El vaixell es va enfonsar amb tots a dins.

Al cap d’un hora ens vam despertat en una cova, amb el vaixell fet miques, només quedava la popa i la vela. Era una cova gran i fosca, l’únic que donava llum eren les llanternes que tenien, al fons hi havia una porta metàl·lica bastant gran amb uns símbols molt estranys.

Com no teníem cap altre sortida, vam obrir la porta. Cap de nosaltres es creia el que va veure, era la civilització perduda de l’Atlàntida!

Hi havia persones que estaven intercanviant materials per una espècie de menjar estrany i al centre de tot allò un gran palau i el que semblava un monarca escoltant peticions amb una persona al seu costat que les estava escrivint en una llista.

Una d’aquelles persones ens va mirar i va avisar a tota la ciutat de la nostra presència. El rei ens va convidar a la seva cort i ens va donar menjar, el gust era estrany però bo. Després ens va ensenyar la seva càmera del tresor, els laboratoris i moltes coses més. Ens va explicar que estaven intentant construir un submarí per escapar d’aquella presó submarina, també la història de la civilització. Resulta que es va enfonsar perquè hi va haver un terratrèmol molt fort i amb el moviment de les plaques tectòniques es van enfonsar.

Vam demanar si podíem utilitzar aquell submarí, la resposta va ser que no perquè encara estava en fase de prova. A la vegada ens va dir que quan estigués operatiu seríem els primers en saber-ho.

***

Van passar setmanes i setmanes, mes darrere mes, però al final van acabar el submarí. Jo ja he complert els catorze anys, em pregunto si val la pena tornar, ha passat un any, tothom ja ens haurà donat per morts fa temps.

Tot i així és igual tothom se’n va i no tornarà, és millor refer la nostra vida que estar sols aquí abaix sense ningú més que nosaltres quatre.

El costat bo d’aquest dilema és que ens donaran gran part del tresor, potser no valdrà res en el nostre món o potser valdrà una fortuna, qui sap?

Tinc ganes de tornar a veure als meus amics i a la resta de la família que tinc a Brasil.

He perdut un any de la meva vida o potser he invertit aquest any en conèixer una altra cultura més vella que qualsevol altra, pensar que tots tornarem al lloc que ens pertany per natura i que, a la vegada, la natura ens ha tret a tots d’aquí abaix. És increïble com la natura pot robar i regalar.

En qualsevol cas estic content de tornar a casa. Ens veiem ara.

Abril 2018

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR