Vaticini d'un somni desesperat

rutina

Per Pablo Rodríguez, 4t ESO
Concurs literari: 1r Premi Prosa, Categoria E
 
 
El futur dels joves

Llevat, vesteix-te, ves a estudiar. Torna, treballa, descansa. Llevat, vesteix-te, ves a estudiar. Torna, treballa, descansa. Sempre és, sempre serà, igual.

Canvia, no et deixis influenciar, per què ho fas? Sempre diuen que siguis tu mateix, sempre volen que et sentis bé. Fes-ho, fes-ho i veuràs com et rebutgen. Fes-ho i sabràs que vius enganyat. Però, aleshores, potser ja serà massa tard.

No té força en tu la curiositat de saber què pot passar? Aquesta sonora tremolor imperceptible, aquesta sensació de descontrol, aquest palpitar al cor. Pots deixar-ho tot enrere i marxar d’aquesta vàcua ciutat.

Caminaràs, no pararàs, la força que impulsa el desig de canvi et podrà auxiliar, així hi arribaràs. Navegant un llac ple de llàgrimes de dolça innocència, creuant un bosc regat per valenta sang i travessant un desert on la suor provocada per un amarg viatge desapareix. És allà, després de tot aquell suplici, on trobaràs la llibertat. Un poble creat per la joventut desitjosa de potestat sobre el seu futur.

No hi havia res, només una onada de cossos amorfs, convertint-se en cendres amb el pas del temps. Serien tots ells el record d’aquell jovent? Serien tots ells éssers que abans van intentar canviar el món?

Es va girar i, com es va vaticinar, ja va ser massa tard. Un altre jove, un altre jove desitjós de canvi cau en el mal que provoca la desesperació.

Va obrir els ulls. Tot va ser un somni, un producte imaginari, un mal presagi, un missatge que deia: “no cal canviar res”.

Es va tornar a llevar, va tornar a vestir-se, va a tornar a estudiar. De nou va tornar, de nou va estudiar, de nou va descansar. Sempre ha estat, sempre haurà estat, igual.

Abril 2017

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR