Promoció 2005

lucia i marta340

Per Emma Alfonso i Gemma Lorca, 2n ESO

Aprofitant la trobada d'exalumnes organitzada per Lucia Blas i Marta Fossas, els hem fet una petita entrevista per saber com els va i la seva perspectiva en relació als anys que van passar a l'institut.

Zafra News:Quants anys fa que vau sortir de l’institut?
Marta Fossas: Al juny ja farà 12 anys.

ZN: Anàveu juntes des de l’ESO?
MF: Anàvem juntes des de primària, des dels 4 anys.

ZN: Quin batxillerat vau fer?
Lucia Blas: Jo el científic.
MF: Jo l’humanístic i social.

ZN: Què vau estudiar al sortir de l’institut?
LB: Jo enginyeria química. 
MF: Jo sociologia.

ZN: Esteu treballant actualment? En què?
MF: Jo faig orientació laboral per adults i joves a Barcelona Activa,
LB: Jo ara no treballo. Vaig estar 6 anys vivint França i després vaig tornar per fer el màster de professorat, he fet les pràctiques aquí a l’institut i ara l’estic acabant, després buscaré feina.

ZN: Com va ser que vas passar tant de temps a França?
LB: L'últim any d'enginyeria química vaig tenir l'oportunitat de fer un Erasmus, vaig decidir marxar a França perquè volia aprendre francès i vaig estar un any a Nancy (nord-est de França) fent les últimes assignatures de la carrera i el projecte final. En acabar m'havia agradat molt la experiència, en aquella època (2011) en plena crisi, a Espanya torbar feina pels enginyers estava complicat i em van proposar quedar-me a fer un doctorat a Mulhouse (Alsàcia). Em va semblar una molt bona oportunitat ja que dedicaria tres anys a treballar en investigació a més de donar classes a la universitat i cobraria el doble que si tornava a Espanya. Va ser una gran experiència, vaig treballar sobre el desenvolupament d'un procés de producció d'energia neta i vaig poder aprendre molt. En acabar vaig aconseguir un treball de professora assistent a la Universitat d'Estrasburg, en el que feia classes a alumnes de primer any d'enginyeria química i continuava treballant en la investigació, en aquest cas desenvolupant un procés de nano-cristal·lització per aplicacions farmacèutiques. Després d'un any i mig se’m va acabar el contracte i ja no me'l podien renovar, llavors va ser quan vaig decidir que volia tornar. Encara que les condicions laborals són molt millors a França (en qüestió de sou, jornada laboral, vacances...) trobava a faltar Barcelona, el sol, el menjar, la platja, els amics i la vida en general. A més a més, me'n vaig adonar que la investigació m'agradava, però que no m'hi volia dedicar tota la vida, sempre havia volgut ser professora de secundària i batxillerat, la Zafra em va marcar bastant!! Així que vaig considerar que era el moment de fer el Màster de Formació del Professorat i dedicar-me a allò que realment m'agrada i em motiva.

ZN: Us veieu amb regularitat o coincidiu en alguna activitat?
MF i LB: Sí, anem quedant. Tenim un grup d’amigues que també venien a l’institut i ens veiem els caps de setmana.

grup 2005ZN: Com se us va ocórrer fer una trobada d’exalumnes?
LB: Va començar perquè vaig venir a fer les pràctiques aquí, vaig veure els professors i vaig pensar que estaria bé que ho féssim. Li vaig dir a la Marta i també li va semblar bé. Així podem veure a tothom, alumnes i profes.
MF: Aquest any farem 30 anys, ja som grandetes i és una bona edat per trobar-nos.

ZN: Vist amb la perspectiva dels anys, què és el que més aprecieu de l’institut Zafra?
LB: Jo tinc un bon record del Zafra, els amics, els professors, els moments, tot el que vam aprendre, va ser una bona època.
MF: Jo crec que ens ho vam passar molt bé durant la nostra estada en el Zafra des de 1r d’ESO fins a 2n de batxillerat, van haver-hi moments de tot però vam aprendre molt i ens ho vam passar molt bé.
LB: Crec que per molta gent l’època de l’adolescència és una mica complicada, però en el nostre cas va ser divertit i tenim un bon record.

ZN: Teniu algun bon record o anècdota de l’institut que vulgueu compartir?
LB: El viatge a Itàlia, l’esquiada... totes les sortides de grup.

ZN: Quins professors recordeu més? Per què?
LB: Sobretot els tutors, la Mapi i el Lluís López perquè és amb els que més relació estableixes i tots els que vam tenir.
MF: Com la dire, que abans era Cap d’Estudis, la de Miguel, el Jaume, que era l’antic director i que vosaltres ja no l’heu tingut, la Mª José Benedí, el Toni Pujadas, el Mateu, el Xavi Agudo...

ZN: Què agraïu del que vau aprendre a l’institut?
LB: Jo no diria tant els continguts, és a dir, les matèries sinó a ser les persones que som.
MF: Els valors que vam aprendre en tots els anys a l’institut.
LB: Vam valorar el fet que era un institut públic on hi havia una barreja de gent de tot arreu i això fa que aprenguis uns valors que potser la gent que va a una escola privada no aprèn.
MF: Exacte, jo crec que ens va servir per créixer com a persones i tenir contacte amb gent que potser no hauríem conegut si haguéssim anat a un altre tipus d’institut i això ens ha servit molt per després, tant a la vida professional, com personal.

ZN: Canviaríeu alguna cosa en relació al que vau fer a l’institut?
MF: Jo canviaria alguna matèria perquè ara ho penso i veig que jo tenia uns interessos i potser no calia dedicar-me a seguir fent segons quines assignatures, és a dir, faria canvis en el pla d’estudis, per la resta tot perfecte!
LB: També és veritat que a la nostra època era diferent. Ara a 4t d’ESO pots escollir si vols fer unes matèries o unes altres, pots escollir una mica més que quan estudiàvem nosaltres.

ZN: Pel que vosaltres heu vist diríeu que hi ha alguna avantatge o desavantatge entre les persones comparant les que s’han educat en centres públics i les que ho han fet en centres privats o concertats?
MF: Sí, hi ha molta diferència. A la Universitat te n’adones que la gent que ve de centres privats o concertats no coneix la vida.
LB: Viuen una mica en una bombolla, no han vist res, s’han relacionat només entre ells.
MF: No saben el que es cou realment al món. En un institut com el Zafra trobes gent de tot arreu, i això permet que coneguis diferents entorns, a l’escola privada o concertada no és possible.
LB: Només vas amb gent de la teva classe social i vius com en un microcosmos particular.

ZN: En la vostra experiència, de cara a la feina, què és el que importa per poder-te’n sortir?
LB: D'un cantó els idiomes i d'un altre cal ser una persona pacient, solidària i apassionada pel teu treball. Pacient perquè hauràs de tractar a moltes persones que potser no pensen igual que tu i que tenen formes de treballar diferent, per tant la paciència ajuda bastant a poder treballar amb tranquil·litat. Solidària, ja que segurament hauràs d'ajudar a molts dels teus companys de feina en diferents situacions i apassionada pel treball, per mi aquesta és una de les més importants, perquè crec que ens ha d'agradar realment el que fem per poder fer-ho el millor possible.
MF: En el meu cas els idiomes no són tan importants. Estic totalment d'acord amb el que comenta la Lucia, la passió pel que fas és l'ingredient principal per aconseguir una feina de qualitat i que ens realitzi com a persones. D'altra banda, les competències davant de la vida, és a dir, com et desenvolupes tu com a persona en diversos àmbits, com per exemple la gestió emocional i l'empatia ens ajuden a comunicar-nos de forma assertiva amb els altres i són imprescindibles per fer qualsevol tipus de feina.
 
ZN: Quines experiències de les que vau viure a l’institut considereu que us han ajudat per tirar endavant?
LB: A l'institut s'aprenen les bases de tot el que s'estudia a la carrera, en el meu cas vaig estudiar enginyeria química a la UPC, el primer any és molt dur i és molt important tenir unes bones bases de matemàtiques, física i química. La gran majoria dels estudiants de primer any s'han d'apuntar a una acadèmia per poder aprovar Càlcul I, Àlgebra i Física I. Jo només em vaig apuntar per Càlcul I, que era l'assignatura impossible! Crec que les bones bases i les tècniques d'estudi apreses a l'institut em van ajudar a aprovar les altres assignatures sense necessitat de gastar els diners en acadèmies!
MF: Més enllà dels coneixements pròpiament dits, que també són imprescindibles, personalment destacaria les habilitats, aptituds i actituds personals adquirides al llarg de la formació a l'Institut. Una formació que t'aporta saber fer i estar, és a dir, a ser una persona responsable, organitzada, creativa, amb iniciativa, etc...

ZN: Si haguéssiu de donar un consell als que ara estan estudiant ESO o Batxillerat, què els diríeu?
LB: Que facin el que realment els apassiona.
MF: Sí, que es plantegin el que volen ser i que s’ho passin el millor que puguin perquè èpoques com l’institut no es tornen a repetir a la vida, això no vol dir que les èpoques de després sguin pitjors.

ZN: Voleu afegir alguna cosa que no us haguem preguntat?
MF: Donar-vos les gràcies per la vostra iniciativa.
LB: Nosaltres hem organitzat la trobada d'avui amb molta il·lusió, potser no serem tants com voldríem però...
MF: Potser farem una altra trobada més endavant, als 40....
LB: o als 50...
MF: Iniciatives com aquesta a la nostra època no existien i em sembla molt interessant que l’alumnat pugui participar. Moltes gràcies.
ZN: Gràcies a vosaltres.
 
Març 2017
 

 

 

 

 

 

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR