Des de Zafra

Ja és hora de fer un canvi

drets dones
Per Sònia Gimeno, 4t ESO
Concurs literari: Premi poesia català, categoria E
 
NO, per ser dona no he de saber cuinar,
NO, per ser dona no he de vestir-me femenina,
NO, per ser dona no he de netejar la casa,
Ni tampoc he de fer-me la ximple amb els teus comentaris.
 
Aquella sensació de por per tornar sola de nit,
El que sents quan algun home fa una “broma”,
Aquelles ganes de ser tan lliure com qualsevol altra persona,
La tristesa i la ràbia per cada moment,
que veus la noticia d’una morta més per violència.
 
Aquell home pesat que et crida pel carrer,
Cobrar menys treballant igual o més,
Insults innecessaris que porten l’etiqueta de bromes,
Discriminació social i en molts casos psicològica i física,
Tenir la teva opinió, i que te la discriminin

C*****

cance
Per Giulia Nevini, 4t ESO
Concurs literari: Premi prosa català, categoria E

Vaig veure'l per primera vegada el dia 9 de gener. Tenia la visita mèdica anual. Vaig entrar al despatx una mica nerviós, però després de parlar una estona amb el metge i de diverses proves em vaig calmar. Allà fou quan el vaig conèixer. El metge em va dir que es deia C***** i els meus pares em van prohibir dir el seu nom a ningú. No era molt amigable, de fet no li queia bé i tant se'm valia, ja que a mi ell tampoc em semblava simpàtic. El metge em va explicar que, a partir d'aquell dia, ell estaria amb mi per un temps indeterminat. Després d'allò vaig haver d'anar més sovint a l'hospital i tot va anar a pitjor. Sentia els meus pares plorar a la nit, quan el dolor no em deixava dormir. Era de vegades insuportable, el dolor, i cada dia em sentia més feble. El meu nou amic continuava amb mi, cada matí, tarda, vespre i, per descomptat, a les nits. Ell em va ensenyar noves paraules que em serien útils per insultar el dolor. Abans jo jugava a futbol, ja no podia, les cames eren com gelatina, estava tot el dia al llit, amb agulles a les venes. Sovint em visitaven els tiets i avis, em llegien un conte o em parlaven del temps i de com cada dia feia menys fred. Jo no ho notava, no hauria pogut. La porta de casa era prohibida, un lloc llunyà. Un dia mon pare va decidir tallar-me el cabell. Molt. I ja no va créixer.

-Perquè C***** encara té cabell i jo no?- li preguntava cada nit al meu gosset. Ell entrava furtivament a l'habitació, s'arraulia al meu costat i em feia companyia.

Sortida a la Mar Bella

mar bella

Per Ona Arnau, 1r ESO

El dia 10 de Maig del 2018, tots els alumnes de 1r ESO de l'institut vam anar al Centre Esportiu la Mar Bella
on vam a fer activitats atlètiques per potenciar la bona forma física.

El dia de la sortida vam marxar de l'institut només arribar, a les 8:00h del matí. Vam agafar el metro de la línia L2 fins la parada de la Pau i vam fer transbord a la L4 fins Poblenou. Després vam caminar una estona fins el Complex Esportiu. Un cop ja estàvem allà ens vam canviar, ja que disposàvem de vestidors per posar-nos roba esportiva, i vam començar les proves  amb els grups classe.

Vam fer quatre proves: salt de llargada, llançament de pes, relleus i tanques.

Sin vuelta atrás

disco
Per Bisila Escolar, 2n ESO
Concurs literari: Premi prosa castellà, categoria D


Era de noche. Aina miró el cielo sin estrellas y se preguntó si realmente quería estar allí. Después de estar dos horas intentando bailar, salió a respirar aire fresco. El contraste entre el calor de dentro y el de fuera le provocó una sensación de frío que no le gustó. Pero sólo fue pasajero, fugaz. Como ella se sentía. No entendía cómo Marta podía aguantar tanto. A Aina todo aquello le parecía abrumador. Intentó visualizarla dentro del local sin ningún éxito, hasta que al fin la vio, entre la multitud, dirigiéndose hacia el baño. Con un chico. Sus miradas se cruzaron durante un instante, y Marta le guiñó un ojo. Aina puso los ojos en blanco y ladeó la cabeza; su amiga era así, siempre tan lanzada. Cabello rubio, cayéndole sobre la espalda como una cascada; facciones delicadas, tez blanca, unos pómulos perfectos, piernas largas y unos preciosos ojos azules. Irradiaba luz allá donde fuera. En cambio, Aina era la chica que siempre iba detrás, a la que tenías que mirar dos veces para darte cuanta de que estaba allí. La que pasaba desapercibida. Nunca entendió cómo podían ser tan amigas. Inspiró una bocanada de aire y se sentó en el suelo.

 Institut Juan Manuel Zafra

Rogent 51 - 08026 Barcelona - Tel.: 934 350126 - 934 351 512 - Fax: 934 502 029 - email: iesm-jmzafra@xtec.cat
logo_consorci LOGO.ESCOLES.S.HORITZONTAL.1.COLOR